dissabte, 15 de juliol de 2017

Los cuentos de 'El viaje de Unai'

Nuevo proyecto en marcha: los cuentos de 'El viaje de Unai'. Una serie de cuentos dedicada a los animales protagonistas de la película documental (Andoni Canela, 2016). Cada cuento explica las características de un animal y de su hábitat natural, pero también habla de unos valores ligados a la 'personalidad' del protagonista.


El primer cuento está dedicado al cocodrilo marino de Australia. La diferencia y la aceptación de esta es el valor fundamental de la historia. El libro, ilustrado por Marc Currià, está prácticamente acabado...   

Más noticias muy pronto...

Ilustración: ©Marc Currià

divendres, 14 de juliol de 2017

Mai no diguis mai. Poemes vora l'estany

En una entrada de ja fa molt de temps deia que mai no arribaria el dia en què publicaria un llibre de poemes... I, ves per on, la natura que tinc més a prop, l'estany de Banyoles, m'ha acabat inspirant tota una col·lecció de poemes que ben bé servirien per omplir un llibre (tot i que, ara per ara, el llibre físic és tan sols un projecte). 

Els anomeno 'poemes de l'instant', inspirats en un encontre fortuït amb un element natural: gairebé sempre és un animal, però de vegades també una planta. La trobada casual i sorprenent amb un ésser viu mentre passejo vora l'estany encén l'espurna, desencadena una idea i uns versets inicials, que, després de treballar-hi una mica, esdevenen un poema.

Fa gairebé dos anys que això dura. Aquests instants màgics han provocat més de 30 poemes (sempre penso que són per a nens i nenes a partir de 10 anys i fins a 100 anys), que descriuen el pas de les estacions a l'estany de Banyoles, on visc actualment.

I per si no n'hi hagués prou amb això d'escriure poemes,  també he tingut la poca vergonya de dibuixar alguns dels personatges que hi surten. Mai no diguis mai.


Amigues del dimoni                         

A cavallet de les canyes
o sobrevolant els plomalls
de les tiges més altes,
dues libèl·lules
amb ulls com miralls
em guaiten.

Mosques verdes
d'armadura brillant
els fan companyia.
Espietes del dimoni,
ben bé diria.

(primavera 2017)

dimecres, 9 de novembre de 2016

Sin manchas



Ayer me llegaron, por fin, los primeros ejemplares de Sin manchas. Un cuento que escribí ya hace tiempo, cuando mi hijo Unai estaba a punto de cumplir 7 años y todavía no le había caído ningún diente. Eso le preocupaba; casi todos sus compañeros ya habían perdido sus dientes de leche y él todavía estaba por empezar.

A Sabina, la lincesa protagonista de este cuento, le preocupa que todavía no le hayan salido manchas en la piel como a su hermana Lucía... Eso, probablemente, le impida mimetizarse con el paisaje de bosque mediterráneo donde vive, en Sierra Morena, y la convierta en una cazadora menos eficiente. Su madre, Marisa, tiene sus propias teorías de por qué a Sabina no le salen manchas... pero podría estar equivocada. Por si acaso, Lucía se inventa la manera de que su hermana pueda salir del paso, aunque, a veces, basta con dejar que las cosas sigan su curso. 

Una bonita edición de Editorial La Jirafa y Yo (Costa Rica, 2016) con las maravillosas ilustraciones de Gusti Rosemffet. Un libro dedicado a mis dos pequeños linces, Unai y Amaia, y a los linces de verdad que luchan por sobrevivir no muy lejos de nosotros.

diumenge, 21 d’agost de 2016

'El viatge de l'Unai', una pel·lícula d'Andoni Canela




I ara tinc el plaer de presentar-vos 'El viatge de l'Unai', el documental sobre el viatge que ja fa tres anys vaig emprendre amb tota la família; llavors, l'Unai, el meu fill gran, tenia nou anys, i l'Amaia, la petita, n'acabava de fer tres. 

Aquest viatge-projecte, que vam anomenar 'Looking for the Wild' i va donar lloc al projecte educatiu 'Learning in the Wild', consistia a fer la volta el món a la recerca de set animals amenaçats. Vam viure una mitjana de tres mesos a cada continent i vam observar, estudiar, fotografiar, filmar… els animals que havíem triat com a representants d'un hàbitat amb un valor ecològic elevat i que, per un motiu o un altre, estaven en perill. Aquests eren els animals i els seus hàbitats: el llop ibèric al nord de la península Ibèrica, el bisó americà a Amèrica del Nord, el puma a la Patagònia, el cocodril marí a Austràlia, el calau bicorne a Tailàndia i Laos, i l'elefant africà a Namíbia i Botswana.

Evidentment, tots (l'Unai, l'Amaia i jo mateixa) sentim molt nostre aquest documental, del qual tots en som protagonistes. Però el gran artífex de tot plegat és l'Andoni Canela, fotògraf de natura i ara creador i director d'aquesta pel·lícula. Ha fet un llarg viatge (un altre) per poder presentar aquesta cinta en tres idiomes (català, castellà i anglès). En les tres versions, la locució és de l'Unai, que té un to fresc, proper i engrescador. El resultat és una pel·lícula emotiva, plena d'aventures, d'amor per la natura i per una feina que sempre té com a centre d'interès la descoberta del vessant més salvatge del nostre planeta

Però el més interessant de tot, penso, és el punt de vista narratiu del documental: el d'un nen que, àvid de nous coneixements i noves aventures, segueix amb entusiasme la feina del pare, el fotògraf de natura i naturalista. A partir de les seves experiències, i també de les experiències de la germana petita, l'espectador s'endinsa en el món natural d'una manera senzilla i apassionada, com solen fer els infants, creant un vincle molt més intens amb tot allò que s'explica i fent que el missatge final, la necessitat de la preservació d'aquesta natura màgica, sigui molt més eficaç.

A les imatges espectuaculars de l'Andoni i a la narració entranyable de l'Unai, s'hi suma la banda sonora impecable de l'Albert Guinovart. I, per descomptat, també cal destacar la feina de muntatge del Roger Lleixà i dels altres professionals que han col·laborat en la pel·lícula.

En fi, no us perdeu 'El viatge de l'Unai', que, a Barcelona, es projectarà del 16 al 23 de setembre als cinemes Méliès (Villarroel, 102) i, a Madrid, de l'1 al 4 de setembre a la Cineteca Matadero.

'El viatge de l'Unai'
Gènere: Documental, natura, viatges, fotografia.
Director: Andoni Canela.
Any: 2016.
Nacionalitat: Espanya.
Duració: 70 min.
Producció: OHM Productions i Televisió de Catalunya. Amb la col·laboració de P.A.U. Education i WWF España.

Vegeu el tràiler aquí.


divendres, 5 de febrer de 2016

La llamada del puma




La llamada del puma, finalment, es va publicar el mes de setembre passat i ja n’hem fet unes quantes presentacions (a la ciutat de Barcelona, tres!).

Aquest llibre, podríem dir bàsicament fotogràfic i de gran format, recull l’experiència professional, vital i familiar del viatge que l’Andoni Canela, els nostres fills i jo vam fer durant quinze mesos al voltant de tot el món. 

Pesa gairebé dos quilos i inclou 272 pàgines i més de 150 fotografies, i uns textos escrits per una servidora que intenten transmetre la màgia dels espais naturals i els animals que vam anar coneixent pel camí. Però també vol explicar l’experiència única de fer aquesta descoberta amb un nen de 9 anys i una  nena de tres, l’Unai i l’Amaia, que a cada mirada i comentari et feien veure la necessitat urgent de preservar aquest planeta meravellós on vivim.

Les muntanyes cantàbriques, les praderies nord-americanes, les estepes patagòniques, el gel de l’Antàrtida, els manglars australians, les selves tailandeses i el desert africà... van ser els escenaris de la nostra cerca. El llop ibèric, el bisó americà, el puma, el pingüí rei i el papua, el cocodril d’aigua salada, el calau bicorne i l’elefant del desert... van ser alguns dels nostres companys de viatge. Tots ells presents a La llamada del puma.

Si voleu saber més coses sobre el llibre o adquirir-lo, visteu: 
http://www.lallamadadelpuma.com/

dimarts, 21 d’abril de 2015

El llibre de Looking for the Wild





Després de més d'un any d'aventura pels set continents (recordeu el Looking for the Wild i el Learning in the Wild?) i de nou establerts a casa, anem coent un nou projecte que consisteix en un llibre fotogràfic de l'Andoni Canela amb textos seus i meus


Mapa de l'itinerari del Looking for the Wild

Fotografies que mostren els paisatges de les planúries nord-americanes, les estepes patagones, les costes tropicals d'Austràlia, les selves tailandeses, els deserts i les sabanes africanes, i les muntanyes europees. Imatges que retraten el bisó americà, el puma, el cocodril d'aigua salada, el calau bicorne, l'elefant del desert i el llop ibèric, però també els seus companys d'hàbitat. 


El cocodril, el protagonista més temible de Looking for the Wild
El calau bicorne, un dels animals objecte d'estudi del Looking for the Wild
El puma, un altre dels animals protagonistes del projecte

I instantànies que copsen la nostra vida i, sobretot, la vida dels nostres fills, l'Unai i l'Amaia, jugant, gaudint, aprenent, creixent, bategant... enmig de la natura més salvatge del Planeta. Però també observant, estudiant, analitzant i valorant els tresors naturals que podem trobar arreu del món i també al costat de casa. 

L'Amaia observant les plantes del Parc Nacional de Torres del Paine, a la Patagònia xilena

Aquest llibre no és un simple recull de memòries del nostre viatge ni un àlbum fotogràfic de les imatges esplèndides de l'Andoni (i que consti que ho són, d'esplèndides, i que tan sols per això ja valdria la pena que aquest llibre veiés la llum). És, bàsicament, una invitació a viure la natura,  observar-la, gaudir-la, entendre-la, estimar-la i protegir-la. És una declaració d'intencions, que pot aplicar-se als hàbitats naturals més més llunyans i recòndits, però també a l'entorn immediat i als animals que viuen a un minut de casa. De fet, podríem dir que la 'primera part' d'aquest llibre fou el ja llunyà 'Looking for fochas', un projecte, i després un llibre, que vam dur a terme quan l'Unai tenia cinc anys i l'Amaia encara era dins la panxa. 


L'Unai a les selves de Tailàndia observant un niu de calau bicorne

Ara, que l'un ja ha fet onze anys i l'altra és a punt de complir-ne cinc, continuem l'aventura allà on som; en aquest moment, a l'estany de Banyoles. Però per poder presentar-vos el llibre de Looking for the Wild, d'aquells gairebé quinze mesos 'a la recerca de la vida salvatge' de tot el món, cal una mica d'ajuda. Aquest llibre és un projecte que es durà a terme mitjançant el micromecenatge. Us hi apunteu?


L'Unai i l'Amaia davant de la furgoneta que vam fer servir en la terra del bisó



dilluns, 15 de desembre de 2014

Compartir lectures


L'Unai compartint la lectura de 'El gran amic gegant', de Roald Dahl, amb la seva germana, l'Amaia

A partir d’una edat, llegir és gairebé sempre un acte íntim. Encara que llegeixis en un vagó de metro a l'hora punta, en una biblioteca plena de gent, en una aula atapeïda o a casa d’una família nombrosa, sol ser una activitat que es fa en solitari.

Però, a aquestes lectures solitàries, sempre s’hi pot afegir el plaer de compartir.

Compartir la cerca d’un títol, el regust d’una història que captiva o el disgust d’un llibre que no agrada, el perfil d’uns personatges que enamoren o que repel·leixen, l’encert o el desencert de l'autor, de l’editorial, de l'il·lustrador, del traductor, del dissenyador... Fins i tot, podem compartir la vida i miracles de tots ells.

Es poden compartir totes les sensacions, les emocions, les reflexions i les ensenyances que genera una lectura; que ens genera a nosaltres i als crítics literaris, als llibreters, als bibliotecaris, als mestres, als animadors, als parents, als amics, als companys, als veïns...

I, per descomptat, es pot compartir el llibre mateix; l’objecte de paper i tinta.

En definitiva, es pot compartir tot el que hi ha al voltant de la lectura. Crec que sí. I, si volem, malgrat el que deia al començament, també es pot compartir la lectura en si. Llegir en veu alta davant d’algú que t’escolta, per exemple, seria una manera de fer-ho (una molt bona i recomanable manera de fer-ho, sobretot en determinats moments).

Tot això, el desig de compartir tot el que hi ha al voltant de la lectura, és el que alimenta molts dels clubs de lectura que hi ha arreu, i també el Club de Lectura per a nois i noies que hem iniciat recentment a la llibreria L’Altell. Per iniciativa i proposta de la Irene Sala-Tortós, ‘alma mater’ d’aquest centre d’activitats entorn els llibres i la lectura (perquè L’Altell és molt més, molt més que una llibreria), ens reunim un cop al mes des del principi d’octubre. Hi ha dos grups: un de 8 a 10 anys, que condueix la Irene; i un de 10 a 12 anys, que condueixo jo mateixa.

I compartim, compartim de tot; per començar, l’alegria de compartir lectures.

Voleu saber què llegim? I què diuen els crítics membres del nostre Club sobre aquestes lectures? Ben aviat, aquí o en un lloc proper. De moment, a continuar compartint!!