dimarts, 9 de febrer de 2010

Un sentit adéu



Mediterrània ha anunciat el seu final. Un cop s’hagi celebrat la setena edició del Premi Pilarín Bayés, l’editorial tanca. 

És difícil descriure el que em provoca aquest fet. Vaig començar a col·laborar amb Mediterrània l’any 1995 amb una Petita Història que ja ni tan sols reconec. Ha passat molt de temps des d’aquell primer encàrrec (15 anys!), i també han succeït moltes coses des de llavors. La que vull destacar en aquest moment és el meu creixement com a persona i sobretot com a professional al costat de l’Eduard Fornés, l’editor i l’ànima de Mediterrània, i de tota la gent que d’una manera o una altra (des de dins o des de fora) ha treballat amb l’editorial. 

Podria escriure un llarg comiat. Però no cal. La tristor que genera aquest adéu és evident. Només reproduiré les paraules escrites per Patrícia Gabancho al diari AVUI el dia 4 de febrer que l’Eduard Fornés ens ha enviat per correu electrònic confirmant-nos la fi d’una llarga etapa: 

“La història d’en Candel, que el estudiants desconeixen, està explicada en un d’aquells quaderns deliciosos que fa l’Editorial Mediterrània amb il·lustracions de la immensa Pilarín Bayés, una enciclopèdia de detalls entranyables. Em diu la Marianela, la noia de la Fundació que m’acompanya, que la Mediterrània, està com aquell qui diu apunt de tancar. Han fet 254 “petites històries”, però es veu que la cosa no dóna més de si i ningú mourà un dit per evitar el silenci”.