dimecres, 28 d’abril de 2010

Viatge fantàstic a l’escola Casa Nostra


El passat mes de març, en motiu del projecte comú que es realitzava a tot el centre (des de Llar d’infants a ESO), l’escola Casa Nostra (Banyoles) em va convidar a fer un parell de xerrades: una per als nois i les noies de Primària, i una altra per als nens i les nenes d’Educació infantil. El centre d’interès d’aquest projecte era, dit a grans trets, l’imaginari popular. A Primària, van titular el seu projecte interdiscipliari «Llegendes i paisatges», que connectava amb el títol i el contingut del Col·loqui de Tardor que al novembre havia organitzat el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, al qual, per cert, vaig tenir el plaer de poder-hi assistir.
La meva xerrada per als nois i les noies de Primària (dividits en dos grups) es deia «Viatge fantàstic des del Pla de l’Estany», i proposava un itinerari que s’iniciava a Banyoles (o ben a prop), passava pel Montseny i arribava fins a Mallorca tot travessant la Mediterrània. Aquest periple comptava amb l’inestimable guiatge d’éssers tan fantàstics com les dones d’aigua (aloges, goges…), els dracs o les víbries, les sirenes, els tritons, el Peix Nicolau o na Maria Enganxa.
A la Llar d’infants i a Educació infantil, el projecte es va centrar més en els personatges dels contes i la finalitat de la meva xerrada era explicar com es fa un conte (quina qüestió més difícil!). En aquest cas, vaig utilitzar com exemple un dels últims encàrrecs que m’han fet. Tot i que aquest conte encara no ha sortit publicat, la feina està força avançada i podia mostrar als nens i les nenes tot el procés: d’on partia la idea inicial, com havia pensat l’argument i els elements principals del conte, com l’havia escrit, com l’havien il·lustrat i maquetat, etc. Els vaig prometre que quan el conte fos un llibre, el portaria a l’escola. Llavors, també el presentaré aquí. Però sembla que haurem d’esperar una mica. Paciència!

Com són les coses... Les flors que em van regalar els nens i les nenes d'Educació infantil de Casta Nostra s'assemblaven molt a les flors que apareixen al meu conte. I és que, quan es tracta de contes, tot és possible!