dissabte, 20 de novembre de 2010

El darrer llibre de Jaume Cela: per què la nostra família és tan especial?


El passat mes d’octubre va sortir publicada l’obra guanyadora de la darrera convocatòria del Premi Vaixell de Vapor de Cruïlla. Jaume Cela, amb una llarga i reconeguda trajectòria dins el món de la literatura infantil i juvenil, n’és l’autor. Aquí teniu una petita ressenya del seu llibre. 

Cela, Jaume: 'Set raons per estimar els meus pares'.  Barcelona: Cruïlla, 2010 (sèrie Blava). Il.: Jordi Vila Delclòs. Premi Vaixell de Vapor 2010.
En Jaume Cela té ofici. Un ofici que li permet escriure textos rodons. Però també té talent. Un talent que fa que les reflexions d’un nen de Primària semblin autèntiques i flueixin com si realment estiguessin sortint de la boca d’aquest personatge. 


En Nil, el darrer protagonista de Cela, escriu en una modesta llibreta (que, encara que ho sembli, no és cap “caca de regal”), set raons per estimar els seus pares. I el lector té la sensació d’haver pogut robar-li aquest quadern i de perdre’s entre les línies de la seva escriptura, que, a més de ser natural i fresca, està amanida amb tocs d’humor i tendresa que atrapen fins al final. 
El títol d’aquesta obra guanyadora de l’última convocatòria del Premi Vaixell de Vapor (2010) de l’editorial Cruïlla pot fer pensar, sobretot als progenitors desitjosos d’un reconeixement del seu paper, en motius transcendentals que fonamenten la relació de pares i fills. Però, en realitat, en Nil (en Cela) exposa raons molt senzilles i també molt personals que converteixen la relació amb els seus pares en especial i única. Són aquelles petites coses del dia a dia que acaben convertint-se en els grans fets que, passats els anys, recordarem de la convivència amb els nostres pares i amb altres membres de la família com, en aquest cas, el germà gran o les àvies. 
Aquest llibre convida els joves lectors, però també els adults, a pensar què té (o tenia) de particular la nostra relació amb els nostres pares. En definitiva, a més d’un plaer, aquesta lectura és un exercici molt recomanable a qualsevol edat per reconèixer i valorar tot allò que estreny els vincles afectius amb els nostres progenitors i la família propera


A partir de 8-9 anys