dimecres, 2 de maig de 2012

Kulanjango..., gairebé excel·lent!


Vaig començar aquest llibre amb moltes ganes: hi havia molts elements que el convertien en una lectura molt atractiva dins el meu àmbit familiar (Escòcia, nens que es crien enmig de la natura, l'àguila pescadora...). En general, he de dir que m'ha agradat. Però no s'han acabat de complir les expectatives generades arran de la lectura dels primers capítols (excel·lents!). Aquí deixo la ressenya que he escrit per al Seminari de Bibliografia Infantil i Juvenil de Rosa Sensat per si us ve de gust emprendre el vostre propi viatge tot seguint l'àguila pescadora.

LEWIS, Gill: 'Kulanjango. El viatge de l'àguila'. Barcelona: Cruïlla, 2011. Traducció de l'anglès al català de Montse Molist. 222 pàg.
La primera part és un relat excel·lent, que fa pensar en una novel·la rodona, d’aquelles que per mèrit propi es converteixen en un referent de la literatura infantil  i juvenil. Però la segona part, tot i que manté l’interès del lector i una incògnita que fa voler arribar al final ben de pressa, perd aquesta intensitat narrativa i, en certa manera, la màgia que s’havia creat al voltant dels personatges en la primera meitat del llibre. Malgrat que el que passa és molt interessant i intrigant (i segur que atraurà el jove lector), perd aquella guspira de genialitat que l’autora havia sabut mantenir encesa durant tota la primera part. Llàstima! No obstant això, continua sent un llibre molt recomanable.

Aquest llibre parla, sobretot, de l’amistat. De la lleialtat i del compromís inherents a certs vincles, fins i tot als que es creen amb una àguila pescadora que decideix aparellar-se i reproduir-se en la finca on viu la teva família des de fa generacions. El narrador d’aquesta història és en Callum McGregor, un noi que és a punt de començar l’últim curs de primària en un petit poble d’Escòcia i que, gràcies a la Iona, descobreix la presència de l’àguila als terrenys on la seva família hi té una explotació agrícola. Aquesta noia acaba d’arribar al poble, però tothom sap qui és: la néta extravagant d’un vell guillat que viu tot sol allunyat del món. La Iona pesca truites amb les mans, corre descalça sota la pluja, fa dibuixos fantàstics de la natura que l’envolta i és conscient de la importància que té que l’àguila pescadora torni a niar en aquest indret després de cent anys de no fer-ho. Malgrat les burles dels seus amics de sempre, la relació d’en Callum i la Iona cada dia és més intensa, i també és ben ferm el seu el compromís de voler mantenir en secret la presència al municipi de l’Iris, l’àguila protagonista, per protegir-la dels caçadors furtius, dels lladres d’ous, etc. Un fet inesperat i la promesa que fa en Callum a la Iona de vetllar pel benestar de l’Iris donen peu a la segona part de la història, que tant argumentalment com narrativament fa un gir sorprenent: en Callum i els seus amics de sempre viatgen virtualment a l’Àfrica darrere l’Iris i, allà, fan una amistat inesperada que també necessitarà tot el seu suport.

A partir de 11-12 anys (tot i que hi ha qui el recomana per a nois i noies més joves).