dilluns, 16 de desembre de 2013

Un home savi i tranquil que enamora



Carbó, Joaquim: 'L'home que es va aturar davant de casa'. Barcelona: La Galera, 1998. 192 pàg.
Tot recorrent les terres dels navahos, els apatxes jicarilla, els pueblo, els utes i els comanxes, es posa bé la lectura de Joaquim Carbó. No es tracta d'una novetat editorial; la primera edició del llibre en paper va sortir l'any 1998. Però la versió electrònica és de l'estiu passat. 

Aquesta història planera, de narració tranquil·la, transcorre al ritme d'un ranxo de finals del segle XIX a Nou Mèxic. Però com qui no vol la cosa, en Carbó (o en Leo Mills, un noiet de tretze anys que explica en primera persona tot el que ha succeït al seu ranxo en els darrers anys) posa damunt la taula alguns dels temes clau de la colonització del territori actual dels Estats Units

Es parla de l'empenta i el patiment dels colonitzadors europeus (en alguns territoris, com per exemple en el de la novel·la, precedits pels espanyols i els mexicans) que arribaren al llunyà oest sovint fugint de la misèria que vivien a Europa. Però també s'exposa llargament l'enfrontament dels colons amb els nadius nord-americans. En Carbó explica com l'home blanc va acabar amb els bisons que poblaven les praderies nord-americanes (un dels temes presents al nostre Learning in the Wild) i amb la vida de les tribus que en depenien. Parla de l'odi, el rebuig i la discriminació d'aquests colons envers els 'pellroges', a qui van aniquilar i arraconar sense escrúpols.

En Sam Hoppins és l'home tranquil que es va aturar davant del ranxo. I, amb una actitud honesta i tolerant, va fer obrir els ulls als qui hi vivien (en Leo i el seu avi rondinaire) i els va fer canviar d'opinió sobre els nadius nord-americans i sobre altres coses. El va ajudar molt la presència de Llop Solitari, un home-medicina navaho que havia fugit de la reserva on l'havien confinat els blancs i que estava disposat a ajudar els altres simplement perquè era el que calia fer.

En Carbó també s'ho fa venir bé per introduir molts dels tòpics d'aquell oest que ara sembla tan llunyà: robatoris a bancs, cercabregues que acaben penjats d'un arbre, l'aparició del ferrocarril… I, fins i tot, al final del llibre, també arriba al ranxo el tema de l'esclavitud a través d'un nou personatge, que fa pensar en una segona part de la història ('El noi que va fer anar el ranxo endavant', 1999).

Un relat rodó, entranyable i molt ben documentat sobre un període de la història nord-americana que no sempre s'ha tractat d'aquesta manera.

A partir de 13-14 anys