dilluns, 31 de març de 2014

Pingüins que fan riure



Mentre érem a Puerto Natales, a la Patagònia xilena, l'Unai i jo vam veure la pel·lícula interpretada per Jim Carrey: 'Mr. Popper's penguins' (Mark Waters, 2011). Tot i que en aquell moment el nostre projecte, 'Learning in the Wild', estava centrat en el puma, ja teníem a l'horitzó els pingüins i, en aquesta pel·lícula, hi sortia una colla de pingüins de l'Antàrtida (en principi, semblaven pingüins papua, els protagonistes del nostre projecte). Volíem valorar si citàvem la pel·lícula o no en la llista de recursos relacionats amb cada animal que solem posar al web del 'Learning'

Bé, la pel·lícula ens va semblar entretinguda, res de l'altre món, però amb un mínim missatge final que recorda que és millor que els animals visquin a l'hàbitat que els és propi.

I, quan buscava les dades d'aquest film per finalment citar-lo al nostre web, em vaig trobar amb una sorpresa molt agradable. La pel·lícula està basada en un llibre publicat l'any 1938 i escrit a quatre mans pel matrimoni Atwater (en Richard, l'home, va fer una primera versió del llibre amb un aire molt fantàstic i, uns anys després, la Florence, la dona, el va reescriure aportant elements més 'realistes').  

Atwater, Richard; Atwater, Florence: 'Los pingüinos de Mr. Popper'. Madrid: Siruela, 2011.160 pàg.
Uns quants anys abans de l'estrena de la pel·lícula, Siruela havia decidit publicar aquest llibre en castellà. Una ressenya escrita per Javier Flor Rebanal que parlava del llibre ('Peonza', núm. 62, octubre 2002, republicada per la revista online sobre LIJ 'Imaginaria') i la intervenció de Siruela (que té molts bons títols de LIJ al seu catàleg) van fer que el volgués llegir. No vaig poder aconseguir l'edició de Siruela (que va reeditar el llibre arran de l'estrena de la pel·lícula l'any 2011) i això em va obligar a llegir la versió original, en anglès, publicada per Open Road

I vaig xalar. No vaig poder abandonar la lectura fins al final. 

La pel·lícula té poc a veure amb el llibre. De fet, només conserva la idea que ho fa engegar tot: els protagonistes (ben diferent l'un de l'altre) reben un enviament inesperat procedent de l'Antàrtida: pingüins. En el cas del llibre, es tracta d'un sol pingüí, que acabarà formant una família al bell mig dels Estats Units de forma inesperada. Pel que fa a la pel·lícula, el protagonista rep uns quants pingüins de cop, que, després, es reprodueixen.

En ambdós casos, els protagonistes han d'adaptar el seu dia a dia als nous inquilins de casa. La manera com ho fa el matrimoni del llibre és hilarant. El cas és que el protagonista, el senyor Popper, un pintor de parets que mai no ha sortit del poble, és un boig de l'Antàrtida. Viu a la ciutat de Stillwater, a Okhlahoma, en plena dècada dels 30 i poca gent entén aquesta passió (Jim Carrey, a la pel·lícula, viu a Nova York avui dia). Un bon dia, després d'haver escrit una carta a un famós expedicionari que es troba al Pol Sud, rep un paquet amb un pingüí a dins (no queda clar de quina espècie). Ell havia explicat a l'explorador com el fascinaven aquestes aus aquàtiques no voladores.

Tota la família Popper s'acaba adaptant al pingüí, el Capità Cook, que aviat forma una família pròpia i esdevé una estrella de l'espectacle als Estats Units. Després de totes les peripècies dels Popper amb la colla de pingüins, es plantegen portar els animals a l'Àrtic. Allà, hi estaran més bé, pensen. I, de passada, faran companyia a la gent que visiti el Pol Nord, on, segons diuen, no hi ha cap altre animal tan amigable com el pingüí.

És un llibre 'naïf', amb un encant i un punt d'humor que fan que no et treguis el somriure de la boca durant tota la lectura. Una lectura, per cert, que passa ben de pressa (no pots deixar el llibre pensant a veure com acabarà tot plegat!). 

Tot i que és més una novel·la d'humor i d'aventures un xic estrambòtiques (potser podríem parlar d'un 'realisme absurd') que un clam a favor de la vida salvatge, al final hi ha una reflexió sobre les necessitats reals dels animals: el protagonista pensa que els pingüins viuran millor a l'Àrtic (no és el seu hàbitat natural, però dins el context de la història i tenint en compte l'època en què fou escrita té sentit) que no pas a Hollywood fent una pel·lícula (això li proposen al senyor Popper al final del llibre). 

A mi, m'ha agradat molt més el llibre que la pel·lícula i penso que, posats a adaptar, potser hauria estat bé fer una versió més fidel a la història original. Imagino una pel·lícula molt més divertida, càlida, entranyable… i original, allunyada dels tòpics de Hollywood.

A partir de 10 anys

4 comentaris:

Da ha dit...

Hola Meritxell,
quan de temps sesnse sabre de tu. Magnífica descoberta literaria. Mentres llegia el postt m'ha vingut al cap un llibre de nens, "lost and foun" de Oliver Jeffers, il·lustrador i guionista de llibres de nens anglès. El llibre comença quan un nen un dia troba a la porta de casa una capsa amb un pingüí a dins. http://www.oliverjeffers.com/picture-books/lost-and-found
petons i continua disfrutant descobrint i explicant històries
david

Meritxell Margarit i Torras ha dit...

David! M'alegro molt de trobar-te per aquí...Oh! És magnífic, l'Oliver Jeffers! Justament avui he escrit un altre post (el publicarem a una altra banda!) sobre alguns llibres de pingüins que llegíem amb l'Amaia. I, ves per on, ha sortit 'Arriba y abajo' ('Up and Down'), que en Jeffers va publicar després de 'Lost and found'. http://www.fondodeculturaeconomica.com/Editorial/Prensa/Detalle.aspx?seccion=Detalle&id_desplegado=41677
Això és telepatia, sens dubte! Quina bonica coincidència! Molts petons!

Da ha dit...

Que bo!
Nosaltres el vam descobrir quan viviem a Leeds... després hem anat comprant tots els seus llibres. "The way back home" també és una gran història d'amistat...
Doncs si, tot i que lluny estem connectats;-)
petons!

Meritxell Margarit i Torras ha dit...

En el post que et dic també parlo de la Jutta Bauer, que també vam retrobar a la biblioteca de Puerto Natales (com l'Oliver Jeffers)... (no podem portar llibres a l'equipatge i, a cada lloc, sorpresa! A veure què trobem...). La coneixes? (http://www.loguezediciones.es/autores/ficha?id=28) És genial! Té llibres com 'Mare crits'/ 'Madrechillona' http://www.loguezediciones.es/libro/ver_libro_coleccion?id=195, on també hi surten pingüins. I 'Selma' http://www.fondodeculturaeconomica.com/librerias/Detalle.aspx?ctit=100712E, protagonitzat per una ovella que parla de la felicitat. Senzillament fantàstic!

Continuem parlant! ;-)