La poesia de Gianni Rodari

Ara que s'acosta el Dia Mundial de la Poesia (21 de març), és bon moment per recordar el primer recull de poemes que vam llegir al Club de Lectura Infantil de l'Altell amb el grup de cinquè i sisè. Es tractava d'una edició molt bonica de 'Tirallongues del cel i la terra', de Gianni Rodari. 

Coberta de 'Tirallongues del cel i la terra', de Gianni Rodari. Barcelona: Estrella Polar,  2014.

Aquestes són les conclusions d'aquella sessió celebrada el mes de març de 2015:

L’inici de la sessió no promet gaire perquè la majoria afirma que no els agrada llegir poesia. Ja no és un tema de poca afinitat amb el llibre, sinó amb el tipus de lectura. Però tots els nois i les noies (avui som menys que de costum perquè els d’ESO tenen exàmens) han triat alguns dels poemes que els han agradat més (tot i que la majoria no els han llegit tots). Així que proposem llegir els poemes preferits en veu alta i tots s’animen a fer-ho, i, fins i tot, demanen poder llegir diverses vegades, diferents poemes. Insistim en el fet que s’ha de llegir a poc a poc, entonant, assaborint les paraules... i, al final, fins i tot i hi ha alguna noia que es posa dreta per llegir el seu poema per guanyar “solemnitat”. Mentre un noi o una noia llegeix, tots els altres segueixen la lectura del poema mirant la pàgina corresponent al seu llibre. Ho fan espontàniament, preguntant amb insistència a quina pàgina poden trobar cada poema i es queixen de què hi ha un error a l’índex: el número de pàgina que surt a l’índex no coincideix amb la pàgina del llibre.

Després de cada lectura, mirem de parlar de per què agrada aquest poema, i sempre surt la paraula “originalitat” o que els agrada la idea. Tots coincideixen a dir que, ara que escolten els poemes que llegeixen els seus companys i que en parlem, els troben més bonics, els agraden més, perquè els perceben d’una altra manera. També aprofitem per comentar com han llegit els poemes a casa, de quina manera, i que potser el secret és llegir poesia d’una forma diferent de com llegim la prosa. Havíem recomanat llegir-ne tres o quatre seguits i prou (no tots de cop! cada dia una mica!), i així poder-los gaudir i pair a poc a poc. I també havíem dit que no era necessari acabar tot el llibre, que llegissin fins allà on els vingués de gust. La majoria ha seguit el consell, i els han anat llegint aleatòriament.

Surten diferents poemes preferits. En la presentació del llibre en la sessió anterior havíem dit d’anar marcant els poemes que, d’entrada, ens cridaven més l’atenció amb un paperet o un post-it i, després, tornar a rellegir-los, triant-ne tres o quatre de tots els que havíem assenyalat. Els nois i noies porten els llibres plens de paperets de colors. Els poemes favorits són: “El triomf del Zero” (pàg. 21), “L’accent a la A” (pàg. 27), “El tinter” (pàg. 29), “Invenció dels segells” (pàg. 56), “Testes florides” (pàg. 74), “El planeta Josep” (pàg. 49), “Rotllana de tot el món” (pàg. 86), “L’escombriaire” (pàg. 103)... Però el poema que agrada a gairebé a tothom és “Problemes de temporada” (pàg. 26). Diuen que anuncien els problemes de l’estiu, quan acaba el curs, de forma molt original també.

Aquí el problema preferit de tots els nois i les noies:

Problemes de temporada

“Senyor mestre, això no ens fa el pes.

Aquest problema no es pot resoldre,

no s’entén res:

calculeu el perímetre de l’alegria,

la superfície de la llibertat,

el volum de la felicitat....

I aquest altre què?

Ai no el traurien ni els de sisè:

quant pesa una corredissa camps a través?

Què vol, suspendre’ns tots?”.

Però el mestre, tip de sanglots:

“Només són problemes de temporada.

Les vacances us daran

la solució, regalada”.

També sorgeix un debat interessant al voltant d’un poema: “Preguntes” (pàg. 69)

El noi que el defensa el troba genial, increïblement original. En canvi, hi ha una noia que diu que no entén com li pot agradar tant, que ella troba increïblement absurd, que no té cap sentit.

Heus aquí el poema:

Preguntes

Un paio em vingué a preguntar:

creixen maduixes dintre la mar?

Jo que li dic, veient-lo tosc:

tantes com sardines al bosc.

Tots decideixen posar un Segell Dahl als poemes que els han agradat més, però no al llibre en general. Hi ha l’excepció d’un noi i una noia, que sí que li atorguen el segell a tot el llibre, són els dos únics que l’han llegit sencer. La sessió ha estat molt més satisfactòria del que calia pensar arran dels anuncis inicials dels nois i les noies!! Aquesta sessió demostra que, de vegades, els nois i les noies treuen molt més suc de la lectura del que ells, en un inici, han imaginat...