dimecres, 29 de juliol de 2020

Cuentos galácticos

Feia molt de temps que no escrivia una ressenya d'un llibre... (la veritat és que tinc aquesta secció de la meva pàgina una mica abandonada). Però, avui, parlant amb l'amic Fer (d'Ámbitos), hem recordat aquest llibre: Como dos lunas llenas, un recull de contes sobre l'Univers que és molt més que això. A banda d'uns textos magnífics, aquest àlbum il·lustrat inclou les esplèndides il·lustracions (format 3D) d'un altre bon amic: Xavi Ramiro. No cal que digui que ressenyar aquest llibre em fa una il·lusió especial.


Como dos lunas llenas no es solo un libro que recoge múltiples cuentos sobre el  Universo y la astronomía en general (cómo se formó nuestro sistema solar, qué es una aurora boreal, por qué se producen lluvias de estrellas y un largo etcétera). También es un libro de aventuras que, a través de este hilo conductor tan estelar, nos emociona, entretiene y plantea valores fundamentales. Estos valores, que practican los jóvenes protagonistas de los cuentos, se convierten en "habilidades emprendedoras": capacidades y actitudes que nos guían en nuestro camino hacia la vida adulta, y que también nos ayudan a pensar un mundo mejor.

De hecho, el proyecto dentro del que se emplaza este volumen de cuentos ilustrados incluye una propuesta interactiva para que el lector pueda conocer su "perfil emprendedor" al estilo de los protagonistas de las historias intergalácticas que acaba de leer. Imaginación, iniciativa, cooperación, solidaridad, responsabilidad... y muchas otras habilidades, que son los ingredientes principales de las distintas historias que conforman el libro: nueve cuentos y un poema.

Los cuentos, escritos por Carlos Javier Rodríguez Jiménez (profesor de secundaria y divulgador de temas relacionados con la astronomía) y Fer Catalán Segovia (escritor y experto en comunicación), van acompañados de las siempre refrescantes ilustraciones de Xavi Ramiro. Esta vez, ¡tenemos la oportunidad de poderlas disfrutar en 3D!

Recomendado para lectores a partir de 9 años (se puede leer en voz alta a niños y niñas más pequeños), a quienes les interese la astronomía o que simplemente quieran pasárselo bien leyendo. Los adultos (padres, madres, maestros, educadores...) encontrarán en este libro un montón de recursos para trabajar cuestiones esenciales que pueden extrapolarse a cualquier ámbito de la vida.  


FICHA DEL LIBRO
Título: Como dos lunas llenas
Texto: Carlos Javier Rodríguez Jiménez y Fer Catalán Segovia
Ilustraciones: Xavi Ramiro
Edición: Ámbitos; Diputación de Badajoz (2012)
Formato:
Álbum ilustrado; tapa dura; 28 x 21 cm; 88 pág., ilustraciones 3D
Idioma: castellano
+ 9 años
ISBN: 978-84-615-9144-2 

diumenge, 22 de març de 2020

Dia Mundial de la Poesia, o no

Ahir, 21 de març, era el Dia Mundial de la Poesia. En un primer instant, vaig pensar que per celebrar aquest dia havia de córrer a publicar un dels meus poemes (d'un poemari encara inèdit, però que he anat avançant aquests últims anys al blog i a les xarxes). Però després vaig pensar que tant era; que, de fet, també podia celebrar el dia de la poesia avui, 22 de març, o qualsevol altre dia d'aquesta primavera que promet ser tan diferent com estranya i trasbalsadora.

La intensitat dels primers dies del confinament (fer horaris, exercici, activitats diverses i programades, estar pendent a totes hores de les xarxes, del telèfon, de les videotrucades...)  ha deixat lloc a una calma sostinguda. Crec que, a casa, el nostre cos i la nostra ment demanen alentir el ritme, com si, en certa manera, hibernéssim (encara que només sigui un xic). Tinc la sensació que la natura, que feia temps ens demanava un decreixement, ara ens l'exigeix. I tinc la sensació que jo, a títol personal, necessito fer-ho: necessito alentir, necessito decréixer... 

I començaré per publicar el poema que obre el meu poemari el dia "que no toca". Després, ja veurem...

Feliç primavera, malgrat tot.


Marieta primerenca

Avui no surto,
va i em trobo
una marieta
a l'habitació.
Menuda, tendra,
fins i tot els pics
no són negres,
sinó de color marró.

Senyal inequívoc
que la primavera és aquí.
Si jo no surto a buscar-la,
ella ve a mi.

(Aquest poema no és d'aquesta primavera, però m'adono que, avui, té molt sentit)


                                                                                           

dimecres, 4 de desembre de 2019

Bruixes que enamoren


Publicar una feina a la qual hi has dedicat temps, esforç i il·lusió sempre omple. És com si t'haguessis empassat un núvol de satisfacció, que eixampla les parets abdominals sense embafar. I et fa sentir així; plena.

En el cas que presento avui, a més, us he de dir que quan vaig veure (i sentir) el resultat final d'aquesta feina (que no era un llibre) em vaig emocionar. De veritat. Es tractava d'un encàrrec especial: l'Escola Municipal de Música de Banyoles, on visc des de fa anys, em va demanar que adaptés unes llegendes, que, després, el músic i compositor Xavi Pendón musicaria. I així va sortir el text d'Enamorat de les bruixes

L'objectiu era que l'orquestra de violoncels de la mateixa escola, en companyia amb els violoncel·listes de l'Escola de Música de Vic, interpretés aquesta peça el 26 d'octubre de 2019 a l'Auditori de Banyoles. La jove companyia Dioniza Teatre va fer una lectura dramatitzada del text.

Tot plegat s'emmarca dins d'una activitat d'intercanvi entre les dues escoles, que va començar ja fa un parell d'anys i consisteix a crear peces inspirades en les llegendes catalanes, fer-ne un concert obert a tothom i, tard o d'hora, publicar-ne textos i partitures.

El dia que Xavi Pendón em va enviar les seves composicions ja em vaig emocionar. Em semblava increïble que els meus textos, que parlaven de les nostres bruixes, haguessin inspirat aquella música tan bella. Gràcies, Xavi! I, quan ho vaig veure a l'escenari, ja va ser massa... Quina passada! Quins intèrprets! I quins professors tenen les dues escoles! (i aquí puc opinar amb coneixement de causa, perquè un d'ells, el Daniel Regincós va ser professor dels meus fills).

Aquí us ho deixo perquè jutgeu vosaltres mateixos, en un vídeo enregistrat i muntat per l'Unai Canela.



dijous, 13 de juny de 2019

La biografia novel·lada de Leonardo da Vinci


Fa uns mesos em van encarregar una biografia novel·lada de Leonardo da Vinci per a infants i joves amb motiu del 500 aniversari de la seva mort (2 de maig de 1519). Un autèntic desafiament per a mi: ser fidel a la vida del geni, però crear escenes, situacions i aventures atractives per als joves lectors, tot imaginant com devia viure el petit o el jove Leonardo cada esdeveniment o repte que la vida li plantejava. 

Vaig fer un treball exhaustiu de documentació: volia que tot estigués basat en fets reals (situació geogràfica, temps històric, personatges, fets que varen marcar la seva biografia, personalitat, gustos, amistats, obra, etc.). I, a partir de les biografies més ben considerades i les dades verídiques, vaig començar a construir una història amb la idea que el lector en pogués gaudir independentment de si estava interessat o no en Leonardo da Vinci. 

Ara bé, si Leonardo era un referent per al lector, com li passa a la meva filla Amaia, que demà fa nou anys, volia que hi pogués trobar tots els detalls coneguts (o molts d'ells) de la vida i la personalitat del gran geni del Renaixement: fets importants que va viure, els seus orígens familiars (s'han conegut coses sobre la seva mare fa molt poc), el seu caràcter (era perfeccionista, presumit, divertit, bromista, afable...), les seves aficions i gustos (no li agradava menjar carn o utilitzava aigua de roses per perfumar-se, per exemple), com treballava o, per descomptat, quines van ser les seves principals obres i treballs. 

Al final de la novel·la (s'ha de tenir en compte que, principalment, és això: una novel·la!) hi ha una cronologia que detalla tots els fets rellevants de la seva vida perquè el lector els pugui conèixer i contrastar amb la història que explico. En alguns casos, també indico com s'ha utilitzat aquell fet dins del relat (per exemple, si s'ha fet volar una màquina que va dissenyar però que mai va arribar a construir).

I aquí teniu el resultat: un llibre publicat per RBA/Molino que acaba de sortir al mercat, il·lustrat per Lola Rodríguez Soler. Està escrit en castellà i publicat dins d'una col·lecció que es diu "Vidas geniales". 



Si us interessa llegir-lo, demaneu-lo a la vostra llibreria de referència o a la biblioteca que tingueu més a prop.

Mentrestant, per anar fent boca podeu llegir el primer capítol. 

Ah! I si em voleu fer algun comentari o alguna pregunta del llibre, us convido a fer-ho aquí o a les xarxes socials. Facebook: @meritxellmargaritbooks;
Instagram: @meritxell_margarit
Twiter: @mmargarit.

Salut i bona lectura

dimarts, 21 de maig de 2019

El tresor del calau arriba per Sant Jordi

Coberta d'El tresor del calau (hi ha una edició en català i una altra, en castellà)

Fa dies que el tenim entre nosaltres. El tresor del calau va sortir d'impremta pocs dies abans de Sant Jordi. De fet, tan poc abans que vam arribar a témer que no el tindríem per al gran dia. 

És un àlbum il·lustrat preciós, de veritat. Les il·lustracions de la Pilar Mena són fantàstiques, lluminoses, poètiques, fan somiar... Donen vida sobre el paper a una història que parlar d'una gran au que es troba a les selves del sud-est asiàtic i de l'aventura que viuen dos germans, l'Unai i l'Amaia, quan la volen conèixer de prop. Aquests nens aprenen com és l'ocell, com viu, com s'alimenta, com fa el niu i, sobretot, com té cura dels seus polls. Però també descobreixen el gran tresor que amaga sota les plomes.

El llibre compta amb el disseny impecable de la Mar Nieto, que fa màgia a l'hora de posar en solfa il·lustracions i textos. 

I, per descomptat, el llibre també està envoltat d'una aura de generositat: la dels mecenes que han fet possible la publicació. Mil gràcies una altra vegada!


Pàgines interiors del llibre, amb les precioses il·lustracions de la Pilar Mena.

Com en el volum anterior d'aquesta col·lecció, El meu millor no amic (il·lustrat per Marc Currià), basada en la pel·lícula documental El viatge de l'Unai (Andoni Canela, 2016), el conte i les il·lustracions que l'acompanyen ens presenten un animal amenaçat per l'acció humana. També mostren amb fidelitat l'entorn on viu aquest animal i les altres espècies que comparteixen hàbitat amb ell. Però, a més, tracta un valor humà fonamental, associat al comportament de l'ocell: la capacitat de comprometre's a l'hora de dur terme un objectiu que ens proposem. 

Si voleu adquirir un exemplar, us podeu posar directament en contacte amb mi o entrar al web de l'Andoni Canela.   

I si voleu que vingui explicar el conte a la vostra escola, entitat, etc., també m'ho podeu dir i en podem parlar.

A la presentació del llibre als Banys Vells de Banyoles el 27 d'abril de 2019, acompanyada de l'Amaia, que, a més de protagonista del llibre, és autora d'un dels dibuixos que surt a la part final del llibre. Foto: Pere Duran.

Tot i que ja el vam presentar el 27 d'abril a Banyoles, no descartem fer una altra presentació conjunta, la Pilar i jo, de cara el curs que ve. Us mantindrem informats!

dilluns, 15 d’abril de 2019

El missatge dels arbres

L'Eloi, la Carla i l'Amaia interpreten els senyals no naturals de l'escorça d'un pi.

Avui, surto a passejar amb l’Amaia i un parell d’amics, la Carla i l’Eloi, que tenen vuit anys, com ella. Els tres caminen atents als senyals de l’entorn. La primavera acabada d’estrenar ens obsequia amb el cant i el vol de varietat d’ocells a la vora de l’estany de Banyoles: merles, pit-roigs, tórtores, gaigs, garses, mallerengues, caderneres, etc. I, fins i tot, albirem una cigonya que camina amb les seves potes llarguerudes per la riba de l’estany, tot saludant els ànecs coll-verd i les fotges. Si parem l’orella, podem sentir els picots verds que perforen els arbres, però, és clar, mai no arribem a veure les marques que hi deixen.

No obstant això, la mainada identifica aviat molts altres senyals impresos a l’escorça dels arbres: cicatrius ocasionades pel pas del temps i per algun animal salvatge, i també per la mà de les persones que veuen en l’escorça d’aquests éssers vius un bon lloc per escriure el seu nom, la data de la seva excursió i altres intimitats que no venen al cas.

Els tres amics llegeixen una inscripció feta per una persona en el tronc d'una alzina.

—Per què la gent els fa mal? —pregunten les tres criatures, repassant amb els ditets aquestes paraules incrustades amb navalla. 

Però el seu interrogant no espera resposta, com si es tractés d’una pregunta retòrica. I continuen caminant abraçant aquí i allà alzines, roures i pins que trobem al nostre pas. Fins que, ja muntanya amunt, ensopeguem amb un tronc de pi enorme, tallat i tirat a terra. Els tres nens s’ajupen i comencen a jugar amb ell. A poc a poc, arrenquen l’escorça i deixen al descobert la capa subcutània del tronc.

Llavors, jo els pregunto si podem arrancar l’escorça a aquest arbre. La resposta és contundent: «Aquest arbre està mort i no li fem mal, però, tot així, hem d’anar amb compte de no molestar el seu esperit». Amb això, entenc, volen dir que, encara que hi juguin, hi ha coses que no volen (ni poden) fer a aquest arbre talat.

Quan han tret suficient escorça, veuen i interpreten els camins que han deixat les larves d’insectes que viuen a sota. Diuen que es tracta d’un missatge escrit amb un codi secret, una conversa entre animals. Fins i tot, l’Eloi diu que s’hi llegeix la paraula “sinònim”. 


L'Amaia, la Carla i l'Eloi descobrint els missatges que s'amaguen sota l'escorça d'un pi talat.

I jo penso: «Un joc, una conversa, que és sinònim de bellesa, de respecte, d’amor per les coses senzilles que ens ofereix la natura.»

dissabte, 2 de febrer de 2019

El tresor del calau



Després d'un any i poc més d'haver presentat El meu millor no amic (amb il·lustracions de Marc Currià), llancem una campanya per poder publicar El tresor del calau. Es tracta del segon volum d'àlbum il·lustrat dedicat als animals protagonistes d'El viatge de l'Unai (Andoni Canela, 2016).

Aquesta vegada les il·lustracions són de la Pilar Mena, una artista polifacètica que ens situa en un pla de realisme màgic. Ens fa viatjar fins a les selves de Tailàndia amb els seus dibuixos de caire fantàstic i oníric. Allà, l'Unai i l'Amaia ens presenten el calau bicorne, una espècie típica del sud-est asiàtic, que, a més de la seva bellesa, té qualitats com el seu compromís a l'hora de tirar endavant una empresa tan excitant com delicada com covar els ous i criar els polls.

Tothom qui ho vulgui es pot convertir en mecenes d'aquest nou projecte i adquirir un exemplar del llibre a la nostra pàgina de Verkami.

Està previst que el llibre surti per Sant Jordi. Ja direm on i a quina hora el presentem!